UN VIATGE FANTÀSTIC
En Tom pujava al Metro amb la Bruna per anar a l’escola, era tard i la mare va estirar d’ells quan les portes els engoliren i els llums del vagó van començar a fer pampallugues misteriosament. A les pantalles del sostre hi passaven imatges de llops àrtics, però de cop es va fer fosc i la imatge blanca de la neu ho va inundar tot quan es van adonar que estaven sols. Un fred gèlid començà a bufar a través de la tele, darrera seu la neu, i aleshores una manada de llops va creuar el monitor. Però quan els germans van reaccionar, un cercle de fletxes inuit amb puntes de marfil els rodejava i la mare havia desaparegut. El poblat nòmada els va acollir donant-los menjar i refugi en una tenda, on van poder agafar forces amb un reconfortant estofat de caribú. Els germans es van unir als jocs de la canalla que feien rodar la pilota feta d’ossos i pell de foca. Al cap d’uns dies feren amistat amb en Panuk, un nen inuit que els va ajudar a preparar un trineu per fugir de matinada en busca de la mare.
El trineu avançava veloç tirat per tres forts malamuts, quan tot d’una un ull aguaitant els seguia a tota velocitat observant-los des de la profunditat del gel. Era un cap vermell, així anomenaven els inuit al seu animal més temut, l'orca. Aquesta balena matava les seves preses a cops de cap per després devorar-les en mig d’un bany de sang. Mentre una vigilava la posició del trineu les altres se submergien per ascendir amb força i colpejar violentament el gel. Amb cada impacte el trineu es desestabilitzava i amb un dels cops va caure un gran peix que portaven entre les provisions. De sobte, el trineu va entrar en una zona plena de respiradors de foques on el glaç era més fràgil i les orques van aconseguir obrir un forat directe al mar. En Tom va agafar l'arpó, va punxar el peix i el va llençar pel forat, això va distreure les orques que van crear una gran agitació voletejant ferotgement.
Els malamuts van canviar la direcció del trineu quan un enorme os polar va sortir de sota la neu, es va posar en peu i va desplegar els enormes braços per ensordir el vent amb un rugit. Decidit en la direcció del trineu darrere d’ell venia la femella i tots dos amb ganes de caça. En Tom es va girar i gairebé podia notar la respiració del mascle, quan un terrible impacte va trencar el gel i una enorme orca va envestir els dos ossos. Ara qui perseguia el trineu era una llarga aleta d’orca que trencava la superfície com si fos mantega. De cop, la Bruna va veure un hidroplà que descendia entre els núvols i sorprenentment qui el pilotava era la mare. El glaç es va esmicolar i els dos germans van acabar a l’aigua subjectats a un gran tros de gel que flotava en un mar de color vermell. Les orques gaudien del banquet entre gossos i ossos quan en Tom va notar com una d’elles jugava amb la seva bota. Llavors, en aquell mateix instant la mare els hi va llençar un flotador lligat amb una corda a l’avioneta. Sense pensar- s’ho, la Bruna que estava agafada d'una mà al seu germà es va desprendre del tros de gel i va agafar fortament el flotador. En Tom va desaparèixer a l'aigua arrossegat per l'orca quan l'hidroplà va accelerar i la Bruna va estirar d’ell. Agafats al flotador, tots dos es van elevar a l'aire mentre les orques saltaven famolenques per caçar-los.
En Tom, la Bruna i la mare esperaven el Metro per anar a l’escola, quan es van fixar que el vagó s’aturava davant seu fent pampallugues. Aleshores, es van agafar fort de mans mentre es miraven amb un somriure fantàstic.