Era un jueves de mediados de marzo. Tras días de lluvia, el sol iluminaba Barcelona con una calidez que parecía definir su carácter mediterráneo: abie...
En cerca de retalls de Barcelona vam entrar al metro; la Rita buscava omplir el seu quadern de dibuix de nous colors i formes. A mi m’entusiasmava exp...
La vi. Esta cerca, esta aquí, pero al mismo tiempo esta lejos, esta allí. Todo comienza como cualquier historia, pero esta no esta siendo leída ni inv...
Fa quatre dies que estava disposada a anar a l’escola amb metro. Anava molt tard, just feia 30 minuts que m’havia barallat amb la meva germana petita,...
Sant Andreu – La Sagrera – Hospital Clínic. Sap on va. Se sap el trajecte de memòria. L'ha fet... centenars de vegades? Milers? No les ha comptades. É...
Avui al matí m’he llevat molt emocionada perquè anava al telefèric de Montjuïc amb els meus avis! M’he aixecat ben d’hora per anar com més aviat millo...
—El següent metro arriba amb una mica de retard —va dir en Jaume, que sempre anunciava quan arribaria el següent tren.
—Si hi ha gent que té pressa, ...
Hola! Em dic Alma, tinc 22 anys i sóc de Girona. He nascut a Girona, però des de ben petita visc a Barcelona. Primer he agafat el metro des de “Sants ...