Ningú sabia qui havia començat. Un matí, algú va trobar un post-it groc enganxat a la finestra del vagó 7 de la línia 1: "Gràcies per cedir-me el seie...
La cara de la Kati- la meva editora- reflectia goig de veure aquella sala d'actes plena de gom a gom. En acabar la presentació i sotmetre'm al tercer ...
Todavia faltaban algunos minutos para alcanzar las cinco de la mañana, las cinco de la mañana de un dia laborable, laborable y feo, laborable y gris.....
Pensant en relats, estic recordant quan, devia tenir dotze o tretze anys, a mitjans dels anys setanta del segle XX, hi havia algunes línies d’autobús ...
En el andén del metro nadie parecía mirar a nadie. Todos tenían prisa. Todos sabían exactamente a dónde iban. Todos… menos nosotros.
Mi hijo, alto, m...
Hoy me he encontrado a Luis en el metro.
Lo conocí saliendo un día de fiesta, cuando yo tenía 25 años. Nuestra amistad duró unos años de idas y venid...
Sota terra, ningú fingeix massa. Els rostres es relaxen, les espatlles cauen, la ciutat deixa de representar-se. A l’andana, la gent espera com qui es...
Empecé a hacer este trayecto con veinticinco años.
Tenía prisa por vivir y la sensación de que todo estaba a punto de empezar. Me subía al metro con ...