Quan vaig marxar de Barcelona pensava que trobaria a faltar les persones que hi coneixia, el pis on havia viscut, la feina, les biblioteques, els rest...
Cada cop que en Joan el veia, s’havia d’aturar. El ferro negre forjat es cargolava al voltant de la pedra que donava forma a l’edicle, i la marquesina...
Una línia verda ressegueix les parades que falten per tornar-te a trobar, des del seient puc comptar-ne unes divuit mig borroses a través dels meus ul...
Tot i que pugui semblar una flipada, vull aprofitar el concurs de relats d’aquest 2026 per fer una oda al metro, exagerada, massa emocional, potser po...
Caminava de pressa, xop de cap a peus. Malgrat els avisos, havia oblidat el paraigua; tot i que, amb aquell aiguat, de poc li hauria servit. En veure ...
Arribo a l'andana, al temporitzador hi diu que resten quinze segons per a l'arribada del comboi, per prendre la decisió més important del dia. Us heu ...
A Laura se le hace pesado el trayecto para ir a trabajar. Antes iba en su coche pero la empresa se trasladó y ahora va en bus. Coge el H6 a cinco minu...
A la Lola li encanta dibuixar. Sempre ha tingut el do de capturar les arrugues de l’ànima, sobretot en retrats, però no va ser fins que va patir una g...