El sistema de mobilitat com a metàfora total.
Va entrar al metro a les vuit del matí. Ara són les set de la tarda i encara no ha sortit. No sap si és...
Estimada Joana,
Els anys s’han fos com llumins; les cendres d’una vida plena ara s’escampen pels seients esgarrinxats de l’autobús que, cada dia, m’...
A l’Helena li agrada sortir de casa amb temps. Caminar pel carrer Indústria fins a la parada Dos de Maig i deixar que la llum que comença a enfilar-se...
Al mapa hi havia un lloc marcat amb una creu, era el carrer Girona a l’altura de la plaça Tetuan. Al costat una inscripció, “Tens una hora per canviar...
La frontera entre la Trini y la Prospe, a cinco minutos de la parada más próxima del bicing del barrio, la intersección entre Pedrosa con Vía Favencia...
Remeno, enretiro i regiro. Llengua enfora, la suor que regalima i els cabells desmanegats. Excavo sense treva, amorrada a l’herba, gairebé fent simbio...
Hi havia una vegada, una nena que es deia Laia.
La Laia, era una noia que li agradava molt estudia, crear,...
Un dia, anant al col·legi, estava amb ...
Hi havia una un home jove que es deia Joan, que sempre agafava el metro. Ell quan esperava a l'estació es trobava amb un senyor que vivia allà, però m...
Era una mañana fría y nublada, Barcelona amanecía sobre un manto de nubes dejando verse los primeros rayos de sol, aquella mañana Haibara decidió sali...