Cuando pienso en el Poblenou de 1976, lo primero que me viene a la cabeza no es una imagen, sino un sonido: el tranvía pasando por la esquina a prim...
Mi abuela siempre decía que tenemos el color de la tierra fértil. Aquí abajo todos nos despojamos de la identidad y nos convertimos en una primera imp...
La mare només puja al telefèric durant l’estiu. És l’única època en què funciona fins a les nou del vespre, quan el sol cau sobre Montjuïc i les ombre...
Sempre he pensat que el metro és el lloc ideal per somiar. No has de decidir res: només deixar-te portar. La línia lila avança sota la ciutat com si l...
Pujo a l'autobús per anar a la universitat. Saludo al conductor i sec en un seient buit, al costat d’una senyora.
- Bon dia, maca -diu fent una sopa ...
A la marquesina del bus 24, cada matí, hi havia les mateixes tres iaies. Ocupaven el mateix banc, deixaven les mateixes bosses als peus i movien les m...
Aquell matí anava una mica més atrafegada que de costum. En una capsa, dins d’una bossa gran que em van donar a la pastisseria, portava trenta croissa...
