Parpellejo lentament. Em sento marejat. La boca pastosa i una boirina atordeixen la meva ment. L’olfacte s’activa ràpidament i em retorna a la realita...
Aún recuerdo la primera vez que vi el mar. Acababa de cumplir 17 años y venia de un pequeño pueblo situado en la cara norte de Sierra Nevada. La quint...
Tras el billete de solo ida había escrito un número de teléfono. Lo recogí del suelo y me quedé inmóvil en mitad del cruce de los pasillos subterráneo...
A lo largo de los años en mi trabajo he conocido buenas y amables personas, pero nadie tan especial como la señora Mercedes y su perrita Lua. Esta es ...
"A què esperes per imaginar i escriure la teva? teemebé"
La megafonia de l'estació d'Urquinaona m'està parlant a mi, sí a mi. D'alguna manera sap qu...
Els dies de pluja la ciutat cansa. Falten mans i braços per tanta bossa i tant paraigües i encara més si, com avui, l’aire és fresc i de tant en tant...
Em desperto. Són les 5:00 del desè dia. Vull tornar a adormir-me però no puc. Em llevo. Surto a la terrassa amb la tassa de cafè fumejant i miro el ca...
Línia 5, estació de Verdaguer, 8:17 del mati d’un dimarts qualssevol, s’atura el comboi, en baixen 15 i hi pugem 12. No se com hi cabien tres més perq...
Cuando voy con tiempo a la universidad opto por subirme al autobús en vez de coger el metro, porque me permite ir sentada disfrutando del paisaje. De ...
Un dia més, igual que qualsevol dia, he d’agafar el metro a les set del matí per anar a la universitat.
-Quinaaaa mandraaa!
Sempre agafo la línia ve...