Había una vez cuatro mejores amigas: Sira, Julia, Thea y Amanda. Las cuatro jugaban a fútbol, ¡les encantaba!, sobre todo a Julia. Eran todas muy amab...
Era una tarda com qualsevol altra a Barcelona. Jo sortia de classe i havia quedat amb el meu nòvio, en Toni per tornar junts a casa amb el metro com s...
La maleïda alarma ha sonat, encara dormien a casa. Res indicava que el dia seria diferent, la "marmota" torna a aparèixer. Com cada matí m’acostava a ...
Hace poco había un equipo de voleibol llamado “DSB”. Iban a un partido el miércoles con su entrenadora al salir de su entrenamiento y tenían que ir en...
Em dic Amira i ajudo el meu avi a fer que l’àvia recordi tots els moments que han compartit. Ella té Alzheimer i recorda molt poca cosa; cada dia l’an...
Com es pot sentir tanta por, sense un monstre que ens espera. Com es pot sentir tant neguit, sense escoltar un soroll irritant. Com ens podem sentir t...
A les 17:00, tan puntual com sempre. El veig a través del vidre, fins i tot abans que posi un peu sobre l’autobús. Camina rígidament, com si qualsevol...
L’Osvaldo entra al vagó, mitjanament concorregut, amb un micròfon i un altaveu. Una vegada el metro arrenca, s’adreça als passatgers:
—Buenas noches....
Aquell dia havia fet una guàrdia de 12 hores, tornava a casa amb el metro de la línia 5 i estava llegint una revista del National Geographic sobre Gau...