Finalistes de RelatLliure
Aquests són els relats lliures finalistes de l’edició d’enguany. El guanyador s’anunciarà a la gala d’entrega de premis que tindrà lloc properament.
Mentrestant, llegeix-los per descobrir totes les històries finalistes que han compartit tots els participants.
-
Tac-tac-tac
Tac-tac-tac. Sonaven els raïls de les vies davall seu. L’avenç d’aquell metro era imparable, i amb cada “tac-tac-tac” es submergia un poc més dins una foscor que… -
Ve baixa vint-i-cinc
La feina em porta al poliesportiu d´Horta i el bus m´anirà perfecte. Pujo al ve baixa vint-i-cinc,Nova Icària-Horta. M´assec i em poso a llegir. No em concentro, sento la mirada insistent d’un… -
Anonimato
“Las ciudades son extrañas: Porque la cantidad de población -
T-Cau
Tanco els ulls i s'apaguen els llums. Puja pel cable blanc que m'entra a les orelles i se m'endinsa despertant-me les neurones fins a arribar a l'estómac. I quan el prem fort i punyentment, em cauen les llàgrimes.… -
Pluja de paraules
Vestida amb el pijama d’una sola peça, bastant despentinada i amb alguna lleganya que es bressolava entre les meves pestanyes, m’he assegut al damunt del coixí, amb les cames ben… -
Causalitats
Em sobta. Només pujar al comboi. Morè, cara eixut... Un xicot d'uns vint anys, pel cap baix, la vestimenta estrident, el pentinat anàrquic. Consulta dos mòbils alhora. Un fet que no he vist mai de ningú… -
Llavis, petons i etcètera.
La primera vegada que la Diana i jo ens vam besar va ser amb una excusa. Li vaig demanar que s'abaixés la mascareta, que volia veure el pintallavis que duia. Sabia que en duia. L'havia sentida parlar, m'interessava el que… -
L'avi s'ho mereixia
La gent ens mirava amb estranyesa i procurava allunyar-se de nosaltres. No se’ls hi podia retreure, no fèiem gaire bona fila, els vuit nets duent aquella enorme caixa de fusta com si fos de patchwork amb aspecte… -
L'anonimat del trajecte
Viatges i transports. Metros i autobusos. Anar i venir. Assaborir un cafè esperant que marxi el tren, sentint sobre la pell vestigis dels petons i les carícies d’una tarda que t’ha agafat desprevinguda.… -
Cirugía bajo tierra
El cuerpo de Roberto se movía al son del traqueteo del vagón, que transitaba por la vía férrea de la línea roja del metro de Barcelona. Sentado en un banco azul, tenía…
Participants de RelatLliure
Vols llegir els altres relats d’aquesta categoria que han participat en el concurs?
Clica aquí per llegir tots els Relats lliures participants.